Ahir dia 16 de novembre, vam anar a la Colònia Vidal, a Puig-Reig.
Vam sortir de Pallejà a les 8:15h, perquè teníem la visita a les 10. Vam sortir d’hora perquè vam estar 45 minuts esperant sense fer res. Vam parar al CAT (Centre d’Acollida Turística), on vam esmorzar i on ens van introduir que es el que veuríem. En aquests 45 minuts, un professor, el Josep Vilaro, ens va portar a donar una volta on vam parar. Un poblet que abans era l’habitatge dels miners.
Quan vam acabar del CAT, vam anar cap a la Colònia Vidal. Vam arribar i vam veure que hi havien dos instituts més. Primer vam anar al pati del col·legi a dinar. Després vam entrar a una mena de “teatre” molt vell, amb les cadires velles de fusta, molt juntes i sense espai. Vam veure una pel·lícula de 15 min aproximadament. Després els professors van fer dos grups, un grup era l’A, i l’altre el B i el C. Cada grup tenia un guia diferent. Al meu grup ( b i c) ens va tocar de guia en Marc. Pel seu aspecte físic, tenia pinta de portar mooooooolts anys treballant allà de guia.
Vam començar la visita guiada veient veient com era un habitatge allà, algo molt petit on havien de viure 11 persones. Després vam visitar el safareig, on totes les dones els dissabtes i els diumenges rentaven i parlaven de tots els cotilleos dels veïns. Seguidament, vam veure “la botiga” on comprava la gent de la Colònia. Després, vam veure la biblioteca, el guia ens va explicar masses coses sobre els llibres, que llegien, que no podien llegir etc. Tot seguit estava la classe on estudiaven.
Pupitres molt petitons i molt vells, i uns quadres de mapes molt graciosos pels nostres temps. Les dutxes comunes, un lloc molt petit amb 3 dutxes contades. Prop, estava el banc, que també el vam visitar. Algunes persones del meu grup incloent-m’hi a mi, estàvem cansades de estar de peu tota l’estona escoltant al guia que no deixava de parlar ni un moment.
Per fi vam anar a visitar algo amb més moviment, però que no era el que pensava que seria. Vam veure els turbines des de 4m d’altura, no es veia gairebé res. El Marc, el guia, ens va portar a veure també les maquines de la fàbrica, que ni havien prop de 25, totes parades. Estàvem ja massa avorrides, volíem moviment, que en comptes de posar-ne una en marxa, posar-les totes, per veure el soroll i poder ficar-nos més en la pell de les treballadores. Però no. Va ficar-ne una em marxa, i si feia molt de soroll, però era ridícul veure tantes màquines i només una en moviment.
Una de les millors coses de l’excursió va ser l’anada i la tornada. L’anada ens la vam passar cantant com unes boges, i la tornada, jo, dormint!
M’esperava més de la sortida, menys explicacions, i més moviment!
